El PC/ABS és un aliatge de plàstic produït mitjançant la barreja física o reactiva de copolímers de policarbonat (PC) i acrilonitril-butadiè-estirè (ABS). En lloc d'una simple barreja, utilitza tecnologia d'aliatge per combinar les forces complementàries d'ambdós materials: conservant la resistència a la calor, la resistència a l'impacte i l'estabilitat dimensional del PC alhora que incorpora la fluïdesa del processament, la resistència a l'estrès-esquerdament i els avantatges de cost de l'ABS. Molt utilitzat en sectors com l'electrònica, interiors d'automòbils i equips de telecomunicacions, el valor fonamental del material rau en el seu equilibri entre propietats mecàniques i processabilitat.
Pel que fa als principis subjacents, el PC és un plàstic d'enginyeria amorf amb cadenes moleculars rígides, el que resulta en una gran resistència a la calor i als impactes; no obstant això, pateix una alta viscositat de fusió, un flux pobre durant el processament i una tendència a trencar-se en els punts de concentració d'estrès. L'ABS, un terpolímer, presenta una fase de cautxú de butadiè que absorbeix eficaçment l'energia d'impacte, mentre que l'acrilonitril i l'estirè proporcionen rigidesa i processabilitat-tot i que l'ABS queda molt per sota del PC en termes de resistència a la calor i resistència. Quan es barregen, les partícules de cautxú ABS es dispersen dins de la matriu de la PC, provocant el trencament i el rendiment de cisalla, cosa que millora significativament la resistència a l'impacte del material. Simultàniament, la baixa viscositat de l'ABS redueix la viscositat global de la fosa, facilitant l'emmotllament per injecció. A més, els aliatges de PC/ABS presenten una resistència a l'esquerda-estrès superior en comparació amb el PC pur; l'addició d'ABS redueix l'orientació de les cadenes moleculars de PC i minimitza els punts de concentració d'estrès intern.
La comprensió del sector sosté que les variacions de rendiment de PC/ABS depenen principalment de la relació PC-a-ABS, l'ús de compatibilitzadors i el sistema additiu emprat. El Bayblend FR3010 HI de Covestro serveix d'exemple principal: aquest grau és un aliatge PC/ABS-lliure d'halògens, ignífug, ignífug i d'alt{{6}impacte amb una gravetat específica d'aproximadament 1,20 g/cm³, una temperatura de rebrot Vicat de 109 graus i un cabal de {19}cm³/40}cm³. min. El seu disseny ignífug-lliure d'halògens--aconseguit mitjançant additius basats en fòsfor- o nitrogen{-en lloc dels retardants de flama bromats tradicionals-s'ha creat per complir els requisits normatius ambientals. La seva alta resistència a l'impacte prové de l'optimització de la mida de partícules de la fase de cautxú i la dispersió dins de la matriu ABS, permetent que el material mantingui la duresa fins i tot a baixes temperatures. Com que el material es processa mitjançant l'emmotllament per injecció, és -adequat per a la producció massiva de components complexos de paret-fines. Els retardants de flama utilitzats en el sistema d'additius han de ser altament compatibles amb el material base; en cas contrari, les propietats mecàniques i l'aspecte de la superfície es poden veure compromesos.
En aplicacions pràctiques, l'elecció del grau de PC/ABS depèn del cas d'ús específic. Per als components sotmesos a esforços mecànics sostinguts o fluctuacions de temperatura-com ara marcs de quadres de comandament d'automòbils o carcasses d'ordinadors portàtils-resistents als impactes-s'han de prioritzar els graus resistents a la calor-. Per a carcasses d'electrònica i elèctrica que requereixen retard de flama (p. ex., carregadors i endolls de corrent), els graus ignífugs-lliures d'halògens- són essencials per complir la normativa. Durant el processament, les temperatures d'injecció s'han de controlar acuradament per evitar la degradació del component ABS, i els dissenys de motlles haurien d'evitar les cantonades afilades per minimitzar la concentració d'estrès. En general, els aliatges PC/ABS ofereixen un rendiment ajustable; els usuaris haurien de seleccionar el grau adequat fent coincidir les especificacions del material amb l'entorn operatiu del component, els requisits mecànics i les condicions de processament, en lloc de confiar només en el nom del material.